lunes, 9 de febrero de 2009

Històries d´abans, misticisme de la nostra terra, racó d´eternitat…


Eren temps de figues seques i de rostoll;
eren temps de farinetes amb cansalada i de
rosegons de pa; de burro i de sarriá; de serves i
de codonys, d´avarques i de bastó de savina; de
masos, de fonts fèrtils i de pous amargenats; de
bancals i de màrgens arrenglerats; de suor
amarada de pluja i de neus permanents; de
ramats, de llet endolcida i de boscos nets;de nits
de contes, de brasa i de foc manyac; de mans
clivellades i cares agostades; de criatures
despullades per les eres i de gossos llebrers; de
pous de pega-quitrà, de calç, i de carboneres;de
pins plagats d´esquirols, del vol de l´aufrany i del
trencalòs; eren temps de les plantes remeieres, del
tupí i del cànter; de lluita per la supervivència,
de disputes i de recances; eren temps dels hòmens
i les dones del Port, i de la saviesa amb que cada
albada els il.luminava.