lunes, 9 de febrero de 2009

Històries d´abans, misticisme de la nostra terra, racó d´eternitat…


Eren temps de figues seques i de rostoll;
eren temps de farinetes amb cansalada i de
rosegons de pa; de burro i de sarriá; de serves i
de codonys, d´avarques i de bastó de savina; de
masos, de fonts fèrtils i de pous amargenats; de
bancals i de màrgens arrenglerats; de suor
amarada de pluja i de neus permanents; de
ramats, de llet endolcida i de boscos nets;de nits
de contes, de brasa i de foc manyac; de mans
clivellades i cares agostades; de criatures
despullades per les eres i de gossos llebrers; de
pous de pega-quitrà, de calç, i de carboneres;de
pins plagats d´esquirols, del vol de l´aufrany i del
trencalòs; eren temps de les plantes remeieres, del
tupí i del cànter; de lluita per la supervivència,
de disputes i de recances; eren temps dels hòmens
i les dones del Port, i de la saviesa amb que cada
albada els il.luminava.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Salud camaradas y compañeros!! Bueno, esta vez hemos puesto una poesía de aqui, del sur de tarragona, que habla de los Puertos de Tortosa-Beceite, un milagro de la naturaleza, de arboles, ríos y como no de refranes antiguos y cultura popular enraízada en hermosas poesías. La verdad es que esta poesía se presentaba intraducible, pero bueno, me he aventurado como siempre a ello y mas o menos la hemos descifrado, aunque hay palabras que he señalado que son intraducibles. La cuestión era de que la gente castellanoparlante que visita este blog y no entienda el catalán, mas que nada que se haga una idea de lo que significa la poesía y su texto real. La traducción es lo mas aproximada que he logrado. Disfrutad de su lirismo,y empaparos de la magia natural de nuestra tierra.



HISTORIAS DE ANTES, MISTICISMO DE NUESTRA TIERRA, ECOS DE ETERNIDAD.

Eran tiempos de higos secos y de rastrojo;
eran tiempos de "farinetes" con tocino y de mendrugos de pan,de burro y de serón,de "serves" y de membrillo; de alpargatas y de bastón de sabina, de masías, de fuentes fértiles y de pozos en márgenes; de bancales y de margenes alineados; de sudor empapada de lluvia y de nieves permanentes; de rebaños, de leche endulzada y de bosques limpios; de noches de cuentos, de ascua y de fuego suave; de manos y caras agrietadas; de criaturas desnudas por las heras y de perros lebreles; de pozos de alquitrán, de calcio y de carboneras; de pinos llenos de ardillas, del vuelo del "aufrany" y del quebrantahuesos; eran tiempos de plantas curativas, del puchero y del cántaro; de lucha por la supervivencia; de disputas y de pesares; eran tiempos de los hombres y las mujeres del Port(Puertos de Beceite), y de la sabiduría con que cada albada los iluminaba.