LLIBERTAT DE PENSAMENT, LLIBERTAT PER VIURE

Es graciós veure a la TV quan els familiars de presos etarres es manifesten pels carrers demanant drets per a la seua gent. Es facil demanar drets quan saps que els companys del teu fill poden en un moment a l´altre, forçar al govern amb un cotxe bomba, amb un assassinat, amb incidents al carrer. També es facil que els presos es senton segurs a dins de la presó, pues darrera d´ells, tenen una quantitat d´organitzacions pro presos i amb mitjans de difussió propis que serveixen per en tot moment recordar a la societat que els seus familiars gudaris, també mereixen drets.
Al nostre moviment també tenim presos, i gent que podría ser presa depenent de les sentències, però la diferència amb els etarres, es que nosaltres no matem, simplement opinem, a pesar que moltes opinions són pitjors que la més mortífera de les armes. No nomès els nostres presos son tancats de forma injusta sent innocents, per opinar, per publicar, per editar, per militar, sinò que tenen l´agravant de que a fora no hi ha premsa, no hi ha gestores pro amnistia que els defenson, no hi ha una banda armada que intenti millorar els drets dels que estàn dins amb el xantatge de les bombes. Han de menjar-se les condemnes senceres, han d´aguantar esser tancats en ales perilloses, sent presos politics no són reconeguts els seus drets com a tals i són tancats en llocs amb presos comuns. Però això la societat ho desconeix, aquests presos no existeixen, no tenen drets. I es que si fora al carrer no tenen dret d´opinar, perquè l´haurien de tindre alli dins?
Per a tota la gent que ho desconeix, en tota Europa hi ha desenes, potser centenars de presos nacional revolucionàris, que sense tindre cap delicte de sang, veuen passar els anys entre quatre parets i la vida destroçada per no haver-se agenollat mai davant el poderós, davant el que mana i haver sigut coherent amb una idea. A tots els nostres presos, als d´avui i als d´ahir, a tots els nostres camarades encausats per voler ser lliures pels gossos de la toga, va dedicat aquest petit post. Perquè com diu la cançó poden encadenar-nos a nosaltres i matar-nos en vida en centres penitenciaris com a vulgars criminals, però mai podràn encadenar els nostres ideals. Es pot matar el somniador, mai el somni.